Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/131

Aquesta pàgina ha estat revisada.
ferrán

   Asserenéuvos
de primer, oncle.

(Ferrán lo te abrassat.)
blanca, enternida al veure son pare.

    (Y m'aborreix! Oh forsas!
Donéume forsas, Deu! Si jo podía…)
(Vacilant d'anar ab son pare.)
(Ah, sí:'l convenceré…) Pare!

carles, abrassantla.

   
Oh, ma Blanca!

blanca

   Pare, pare!…

carles

   Ma filla!

ferrán

   (Sí: que plorin.
Diantre de dona!)

carles

   Aixís, aixís: que't veja
sobre mon cor… Me deyan que aborrías
á ton pare…

blanca

   Oh, no!…

carles

   'M deyan que tú l'ánima
havías dat á Llucifer!…

blanca, ab horror.

   
No!…