Aquesta pàgina ha estat validada.
120
mar y cel
guillem, tot anansen
Jesús! Y donchs, ja ho veus. Te creus encara
que'm farán capitá?
roch
que'm farán capitá? Guillem, me temo
que deixarém dintre del mar los ossos.
(Per un moviment de Blanca.)
Mira: es art del dimoni. Jesús!
(Desapareixen tots dos.)
ESCENA II
BLANCA, somniant.
Mira: es art del dimoni. Jesús! Pare!
Oh, no; no! Enrera! Tots enrera!... Afora!
No, vils! Oh, no'l toquéu!
(Despertant.)
No, vils! Oh, no'l toquéu! Ah, quina angunia!
(Mirant per tot.)
Res. Donchs me creya que altre cop venían.
Sola estich. Quin repós! Y cóm no tornan!
Perqu'ells volen sa vida. Mes jo, dona,
son cos defensaré mentres respiri!
(En veu baixa.)
Que jo no vull que mori, qu'en ell trobo
quelcóm que no hi ha en lloch, y á n'ell me llensa
no sé pas qué!... Dins mon cervell, perdudas,
rebrotan, al mirarlo, de las nínas,
