Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/114

Aquesta pàgina ha estat validada.
112
mar y cel
carles, anant á feir á Said seguit dels soldats.

Vida per vida Blanca! A mort!

(Tots han baixat precipitadament.)
blanca, á son pare, amenassantse ab lo punyal y estrenyent á Said ab lo bras lliure, pera defensarlo.

Vida per vida Blanca! A mo Toquéulo!

(Ferrán crit de sorpresa, Carles de desesperació, los soldats abaixan las armas retrocedint.)



TELÓ RÁPIT