Pàgina:Manual de fonètica catalana (1908).djvu/26

Aquesta pàgina ha estat revisada.
14
Cap. I. Descripció dels orgues vocals.

glottidis). Entre aquestes dues membranes se troba una obertura d'amplária variable, la glòtis (4) (fr. fente vocale, it. glottide, al. Stimmritze, llat. glottis vocalis).

§ 8. Les cordes vocals están en posició horizontal. La corrent d'ayre que puja, se topa amb elles perpendicularment. Degut a sa elasticitat i movibilitat, les cordes vocals poden pendre diferentes posicions. Tothom que vulga jutjar amb exactitut els sons d'una llengua, es absolutament indispensable que's fassa cárrec d'aquestes posicions.

a) Les cordes vocals poden estar relacsades i prou separades una d'altra. La corrent d'ayre que surt, no trobant cap impediment, en passar la glòtis, no produex cap fonema en la laringe. Si nosaltres p. e. respiram am la boca oberta ó tancada, ó bé si entelam un vidre, prenen les cordes vocals aquesta posició de repós i d'aquesta manera l'ayre surt sense produir cap fonema.

b) Les cordes vocals poden estar tivants y forsa acostades l'una de l'altre. Axis la glòtis adquireix la forma d'una escletxa que oferex un obstacle a la corrent d'ayre, la qual, forsant el pas, frega els marges de les cordes vocals fentlas vibrar y produint axis una sèrie de vibracions rápides i iguals. D'aquesta manera s'origina un fonema: un tò musical. Si tancam la boca y al mateix temps cantam una nota musical qualsevulga, aparex aquest tò aillat. Com en tots els tons musicals, la