Es una condició sine qua non, per axò, que'l Diccionari p'el futur escorcoll filològich de la llengua catalana i sos dialectes[1] resulti un opulent tresor de traball eficaç i durador i que la seua importáncia per la ciència i la cultura nacional de Catalunya representi una recompensa plena i justa del traball ple de sacrifici de Mn. Alcover i sos feels.
Aquest Manual s'endressa ensems també a n-els estrangers, que volen sapiguer quins sons posseex el catalá i com se pronuncien correctament. Els-e será un guia, que fins ara els-e faltava.
No obstant, no posseim avuy de cap dialecte
catalá, ni tampoc de la llengua literária de la gent
ilustrada una Fonologia completa i enllestida segons
els principis i conexements de la fonètica moderna,
les afirmacions de la qual podrien emprarse en
sentit pedagògic dins aquest breu Manual. Que
no esperi ni'l catalá que li citem una sèrie completa
d'exemples de totes les comarques i dialectes,
ni esperi l'estranger un sistema definitiu de regles
sobre les qüestions, quant ell ha de servirse dels
diferents sons. Falta encara un traball molt gros
que dur a cap, especialment de part dels catalans
metexos, dins tots els dominis dialectals, abans que
la fonètica catalana sia coneguda amb aquesta perfecció.
El Manual va a facilitar aquesta feyna, a
____________
- ↑ Am lo ben intès: no'l dialecte local com el parla en les comarques la gent ilustrada, sinó la parla vulgar del pagès, del pastor, del vinyòvol, del feyner, de les dones incultes y noys del poble bax.
