Aquesta pàgina ha estat validada.
ACTE CINQUÈ
ESCENA I
[Dunsinan. Ante-cambra en el castell.]
Entren un Doctor i una Dama cambrera
Doctor. — Dues nits he vetllat amb vós, més cap veritat puc capir en vostre report. Quan fou darrerament que passejava?
Dama. — D'ençà que sa majestat se n'anà al camp, jo l'he vista alçar-se del llit, tirar-se damunt la roba de nit, obrir l'armari, pendre paper, plegar-lo, escriure en ell, llegir-lo, segellar-lo encabat, i tornar-sen al llit; més tot això en el sòn més profon.
Doctor. — Una gran pertorbació en la natura, rebre alhora l benefici de la sòn i fer els actes de la vetlla! — En aquesta agitació somnolenta, a més del seu passejar i altres
Lennox. — I això bé podria aconsellar-li cautela, i mantenir tal distancia com pugui sa prudencia proveir. Que un sant angel voli a la cort inglesa i desplegui l seu missatge ans ell no arribi, per que una presta