Aquesta pàgina ha estat validada.
Malcolm. — Quin es el dol més novell?
Ross. — El que es vell d'una hora fa xiular a qui n parla; cada minut ne cria un de nou.
Macduff. — Què fa la meva esposa?
Ross. — Està bé.
Macduff. — I tots els meus fills?
Ross. — També.
Macduff. — No ha atentat el tirà contra llur pau?
Ross. — No: estaven ben en pau, quan els deixí.
Macduff. — No sigueu aixut de mots. Com es això?
Ross. — Quan aquí venia trametre les noves que greument he dut, el bruit corria que molts dignes companys s'eren alçats; ço que fou confirmat a ma creença tant com vegí les forces del tirà en peu de guerra. Ara es l'hora del socors; vostres ulls en Escocia crearien soldats i farien lluitar les nostres dònes, pera gitar enfòra llur terrible engunia.
Malcolm. — Sigui llur aconhort que nosaltres hi fem via. La graciosa Inglaterra ns ha prestat el bon Siward i dèu mil homes; de més vell i més bon soldat cap la cristianitat ne mostra.
Ross. — Tant-de-bo pogués jo an aquest conhort respondre amb un de semblant! Més jo duc mots que en el desert voldrien ser udolats, on cap orella no pogués copsar-los.
