Pàgina:Macbeth (1907).djvu/78

Aquesta pàgina ha estat validada.

caiguda de molts reis. Més no temau perxò de pendre lo que es vostre. En llarga plenitut podeu als plaers donar-vos, i amb tot semblar fred, en tal faisó enganyant el món. Prou dames tenim ben avinentes; no pot haver-hi en vós un tal voltor que en devori tantes com voldran dedicar-se a la grandesa, en veient-la així inclinada.
Malcolm. — Amb això, creix en mon cor desballestat una tant insaciable avaricia que, si fos rei, escapçaria ls nobles per mor de llurs terres, voldria ls joiells d'aquest i la casa d'aquell, i tant com més tindria res fóra que una salsa pera afamar-me més; talment forjaria injustes querelles contra ls bons i lleals, destruint-los per mor de la riquesa.
Macduff. — Aquesta avaricia pica més fons, creix amb rel més perniciosa que la vernal lascivia, i ella ha sigut l'espasa que ha assassinat els nostres reis. Amb tot, no temau: l'Escocia té abundors pera omplir vostre apetit, amb lo que es simplement vostre. Tot això es soportable, amb altres virtuts compensat.
Malcolm. — Més jo no n tinc cap. De les virtuts que a un rei s'avenen, com justicia, veritat, temperança, fermesa, lliberalitat, perseverança, pietat, humilitat, devoció, paciencia, coratge, fortalesa, no n tinc la més petita flaire; però abundo en les varietats de cada casta de crim, que practico