Aquesta pàgina ha estat validada.
del seu llinatge. Prou vantar-se com un foll; aquest acte faré ans l'intent no s refredi. Però no més visions! — (A Lennox.) Aon són aquests senyors? Veniu, meneu-me aon siguin.
Surten.
Lady Macduff. — Què haurà fet, que l'obligui a fugir?
Ross. — Heu de tenir paciencia, senyora.
Lady Macduff. — Ell no n'ha tingut gens. Sa fuita ha estat follia. Quan no les nostres accions, les nostres temences ens fan traidors.
Ross. — Vós no sabeu si ha estat en ell saviesa o temença.
Lady Macduff. — Saviesa! Deixar sa muller, sos infants, sa mansió i sos béns en un lloc d'ont ell mateix ne fuig? Ell no ns estima; no té l toc de natura. Car el pobre reietó, el més menut dels ocells, lluitarà, quan té ls petits al niu, contra l'òliva. Tot això es por i gens no es amor; tant poc hi ha de saviesa on la fugida corre així contra tota raó.
