Aquesta pàgina ha estat validada.
amb la companyia i fer d'hoste humil. La nostra hostesa resta en el soli, però en el bon punt ja li demanarem sa benvinguda.
Lady Macbeth. — Pronuncieu-la, senyor, per mi a tots els nostres amics, puix el cor me diu que són benvinguts.
El primer Assassí apar a la porta.
Macbeth. — Mira: ells te responen amb les mercès de llurs cors. -Amdós costats són iguals; aquí m'asseuré, al bell mig. Que escampi l'alegria! Ara mateix beurem una taça a la ronda.
[Acostant-se a la porta.]
(A l'Assassí.) Hi ha sang en ta cara.
Assassí. — Doncs es de Banquo.
Macbeth. — Val més siguis tu fòra que no ell dins. Ja està despatxat?
Assassí. — Missenyor, son coll es tallat; això es lo que he fet.
Macbeth. — Tu ets el mellor dels talla-colls; més també n'es de bo l qui igual hagi fet amb Fleanci; si ho has fet tu, no tens parió.
Assassí. — Mon reial senyor, Fleanci s'ha escapat.
Macbeth. — (Apart.) Doncs ja m torna la febre; altrement ja hauria estat content, sencer com el marbre, ferm com la roca, tant ample i lliure com l'aire ambient. Més ara estic tancat, engaviat, confinat, encadenat a punyents temors i dubtes. (A l'Assassí.) Però Banquo es en segur?
