Aquesta pàgina ha estat validada.
Lennox. — Bon jorn, noble senyor.
Macbeth. — Bon dia a tots.
Macduff. — Que s lleva l rei, digne thani?
Macbeth. — Encara no.
Macduff. —M'encomanà de visitar-lo d'hora; ja quasi bé ha passat el temps.
Macbeth. — Vos hi conduiré.
Macduff. — Ja sé que es pera vos un plaent afany; més sempre n'es un.
Macbeth. — El treball que ns ve de gust cura sa pena. Aquí es la porta.
Macduff. — Gosaré cridar-lo, car es servei que m pertoca.
Surt.
Lennox. — No sen va l rei avui?
Macbeth. — Si, així ho va disposar.
Lennox. — Quina nit més borrascosa! Allí aon jèiem, el vent ha arrebassat les fumeres, i, diu que s'han oit lamentacions per l'aire, extranys crits de mort, i profecies amb accents terribles de paoroses conflagracions i terbols adveniments covats pel temps calamitós. L'ocell obscur ha udolat tota la llarga nit; algú diu que la terra era febrosa i tremolava.
Macbeth. — Ha estat una nit feresta.
Lennox. — Ma jove remembrança no sab trobar-n'hi de pariona.
Entra Macduff.
Macduff. — Oh, horror! horror! horror! Ni la llengua ni l cor te poden concebir ni nomenar!
