Aquesta pàgina ha estat validada.
Macbeth. — Ja ho he fet. No has sentit un soroll?
Lady Macbeth. — He sentit xisclar l'òliva i cantar els grills. No parlaveu?
Macbeth. — Quan?
Lady Macbeth. — Ara.
Macbeth. — Quan davallava?
Lady Macbeth. — Sí.
Macbeth. — Escolta! Qui jeu en la segona cambra?
Lady Macbeth. — Donalbain.
Macbeth (mirant-se les mans).— Que es trist de veure això!
Lady Macbeth. — «Que es trist de veure», foll pensament.
Macbeth. — N'hi ha un que reia en somnis i un que cridava: «Assassins!». Tant, que s desvetllaren l'un a l'altre. Jo era allí que ls escoltava; però han dit llurs pregaries i s'han tornat a dormir.
Lady Macbeth. — N'hi ha dos a la mateixa cambra.
Macbeth. — L'un cridava «Déu ens beneeixi!», i «Amén» deia l'altre; com si m'haguessin vist amb aquestes mans de butxí. Jo escoltava llur esglai, i no he pogut dir «Amén» quan ells deien «Déu ens beneeixi!».
Lady Macbeth. — No us hi capfiqueu tant.
Macbeth. — Mes, per què no he pogut pronunciar «Amén»? Tant com necessitava la benedicció, i l'«Amén» sem nuegava al coll!
