Pàgina:Macbeth (1907).djvu/26

Aquesta pàgina ha estat validada.

ACTE SEGON

ESCENA I

[Un pati en el castell de Macbeth.]

Entren Banquo i Fleanci al davant amb una torxa.

Blanquo. — A quin punt es la nit, noi?

Fleanci. — La lluna es posta; no he sentit el rellotge.

Blanquo. — I es pon a les doze.

Fleanci. — Jo crec que es més tard, pare.

Blanquo. — Té: pren ma espasa. Al cel fan estalvis; totes ses llums són apagades. Pren això també. Un llord ensopiment pesa com plom sobre l meu cos, i, amb tot, no voldria dormir. Poders celestials, reprimiu en mi ls malvats pensaments, als quals natura dóna via en el repòs!