Aquesta pàgina ha estat validada.
si jo hagués jurat com tu has jurat això.
Macbeth. — I si fallessim?
Lady Macbeth. — Fallessim! Més, trempa bé l teu coratge i no fallarem. Quan Duncà sigui ben adormit (a lo qual prou l'invitarà la seva aspra jornada), amb vi i begudes guanyaré ls seus dos camarlencs, talment que la memoria, eixa guardiana del cervell, se farà fum, i el receptacle de la raó no més que un alambí. Quan en porc ensopiment llurs sadolls cossos jeguin com morts, què no podrem executar tu i jo en l'indefens Duncà? Què no podrem imputar als seus xops oficials, que carregaran la culpa del nostre gran crim?
Macbeth. — No infantis més que nois, car ta indomita pasta no més pot formar mascles. Quan haurem marcat amb sang aquells dos dormilegues de sa propria cambra i usat llurs propries dagues, qui no creurà que ells ho han fet?
Lady Macbeth. — Qui gosarà dubtar-ne, quan farem bramar els nostres crits i planys per la seva mort?
Macbeth. — Estic resolt, i desde ara endreço totes mes facultats an aquest acte terrible. Avant! I enganyem el món amb el més gai semblant! Que l fals rostre amagui lo que cova l cor fals.
Surten.
