Aquesta pàgina ha estat validada.
que amdós per la salutació següent! Tes lletres m'han transportada enllà de l'obscur present, i ja sento l'avenir en eix instant.
Macbeth. — Ma dolça estimada, Duncà ve aquesta nit.
Lady Macbeth. — I quan sen va?
Macbeth. — Demà, segons pensa.
Lady Macbeth. — Oh! Mai veurà l sol aquest demà! La vostra faç, mon thani, es com un llibre on la gent poden llegir extranyes coses. Per enganyar el món, feu com el món; porteu benvinguda en vostres ulls, vostres mans i vostra llengua; sembleu com la flor innocent, més sigueu la serp que ella amaga. El qui arriba ha d'esser atès; poseu en les meves mans el gran afer d'aquesta nit, que per totes les nits i jorns a venir ens donarà absolut, sobirà poder i senyoria.
Macbeth. — Ja n parlarem d'això.
Lady Macbeth. — Solament aclariu vostre semblant. Mudar de cara es sempre perillós. Lo demés deixeu-m'ho a mi.
Surten.
