Aquesta pàgina ha estat validada.
Ross. — I, com a gatge d'un més gran honor, m'ha ordenat de part seva nomenar-te thani de Cawdor. Amb qual titol jo t saludo, digne thani, car es teu!
Banquo. — Com! Pot dir el diable veritat?
Macbeth. — El thani de Cawdor viu. Per què m vestiu amb robes manllevades?
Angus. — Qui fou el thani viu encara, més greu judici pesa sobre sa vida, que mereix perdre. Si ell s'era entès amb els noruecs o va apoiar el rebel amb oculta ajuda i aventatge, o si en una i altra forma ha treballat la ruína del seu país, jo no ho sé pas. Però traicions capdals, confessades i provades, l'han tombat.
Macbeth. — (Apart.) Glamis i thani de Cawdor! Lo més gran ve darrera. (A Ross i a Angus.) Mercès per vostres penes. (A Banquo.) ¿No espereu que ls vostres fills seran reis, quan els qui m'han fet thani de Cawdor no ls han promès pas menys?
Banquo. — Aquesta cega confiança us podria enardir vers la corona, per sobre l titol de Cawdor. Però es extrany; i sovint, pera guanyar-nos a la nostra perdua, els instruments de les tenebres ens diuen veritats, ens sedueixen am futeses veres, pera trairnos en lo que més importa. (A Ross i a Angus.) Cosins, una paraula, us prego.
Macbeth. — (Apart.) Dues veritats són dites, com feliç proleg a l'acte culminant del drama imperial. (A Ross i a Angus.) Mil
