contesta: — «Em sembla que no hi es tot!» — «No senyó, es vritat.. aixó es la part de sota, ara li ensenyaré el plano del conjunt» (Descargolant uñ altre rotllo ab dibuixos estrafalaris com el primer.) «..!!!» — Tot seguit m' ha fet seure; fins em volía fer pendre quelcom, com si no'm trobés bé: Tot era mirarme: —«Hi hauna mina de fé dinérs ab aixó,» li dich «S'han acabat els carrils, s'han acabat els tramvias' s'han acabat els automovils, s' han acabat els...» — No m' ha deixat acabar el que s' había acabat. S' alsa y 'm diu: — « A veurer tregui la llenga?» — No n' hi fet cas y li he anat axplicant tot el funcional sme de la mecánica: l' hélice, el timó, las articulacions... tot; y may dirían quant ha tingut la barra d' oferirme 'n ?...A veure, donguin una dita? Un milió? Dos milions?... No, senyors: dos... rals!... Y encara ha dit que s'esposaba á perdrehi diners! (Cargolant els rotllos enfadat) — Allavores hi estat jo que m' hi alsat d'una revolada y sensa dirli ase ni bestia li deixat plantat... Qué s' ha cregut?... — Me 'n vaig á trová á Mussiú Lapine; — que es aquet bon senyor qu' estich esperant, — un comisio ista francés de lo mes aixerit; ab pocas paraulas m'ha entés, « Ara vinch tart; » — m' ha dit, — « aqueix vespre si vol ho acabarém d' enrahonar: esperim á la plassa de Tetuan, á tres quarts de vuít» — A proposit. — (Es treu el rellotje. Ab indiferencia) — Son ja las vuít..! me 'n vaig, vaya si me 'n vaig; ell s'ho pert sino vé... Jo que pensaba donarli per torna, si 'm arriba á pagar bé la meva máquina, un altre invent que tinch á casa en experimentació. L' ARITMÓMETRO CONJUGAL.
Però tinch tart y una gana que 'm alsa; (Fent un badall) ja 'ls hi esplicaré un altre dia y... fins pot ser me 'n comprarán algún .. Son de aquellas cosas que ma y fan nosa. (Mirant el rellotje).
Las vuit y cinch: passintho bé. Li vull ensenyá á'n aquet mussiú á tenir formalitat; no ha estat exacte, donchs me 'n vaig. Prou que 'm vindrá al darrera... (Fa com que s' en va y torna) Ah!... una cosa 'm descuidaba, y es dirlos: (Al publich)
Qu' aquesta obra es recordansa
d' una que 'n Novelli feya,
molt el públich s'hi distreya,
mes jo tinch una recansa;
y es per xó que 'ls prego, ateat,
que perdonin als autors
d' aqueix plagi y al actor
pera 'l seu atreviment.
