Pàgina:Lucrecia o Roma libre (1763).djvu/3

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


Acte Primer - Scena 1ª

Sexto Tarquino, Manlius, Collatino, Brutus, Acompañament de Cavallers Romans.

Collatino

A Collacia Señors, en fin hem arribat
Retiro delicios amable soledat.
Ahont desde molts anys me virtuosa esposa.
D'una dolsa quietut las alegrias gosa.
Solament desde el temps, que a Ardea som partit.
Las ansias, los torments habitan dins mon pit
y entre sospirs y plors está pasant la vida
Rodeada de dolors, de penas oprimida:
del camp ella no sap que a Roma haje passat
Perque se confirma l'aliansa en el Senat;
Que ab Veyes ahont demá deveu, Señor, parti
Vostro Pare breument intenta concluir
Pensand pues que are estam devant los murs d'Ardea
Provocant los cruels sitiats a la Peléa.
Se asusta, se afligex, se anutja i se llamenta
Y de los seus Dolors la multitut aumenta.
Son fertil esperit en trágichs pensaments.
Es la causa major de tots els seus torments
Los infinits assalts, los repetits combats,
El furor dels Romans, la rabia dels sitiats
Los continuos perills dificils á evitar
Tot se li fa present y tot la fa pensar
I si pensa que en mi me destitjada sort,
Una victima ha fet a la ira de la mort,
Esta memoria cruel los seus torments aviva
Li causa nous dolors, de sos sentits la priva
Tant repetits dolors, tant excessius torments
De un vertader amor señals son evidents.
Vos lo veureu Señor, sens ningun dupte.

Tarquino

Para
Entra en tu Collatino, Ab lo que dius repara
No et deixes seduhir de vanas conjecturas
No cregas facilment tot esto que asseguras
Lo que en Roma ha passat ton cor no ha convintut

Collatino

No solament en Roma habita la virtut
De las majors ciutats vilment abandonada
En aldeas humils sol viure retirada
Pero Lucrecia...

Tarquino