Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/86

pensaria cualsevol
que alguna maldat vá á fe'!
Lo relotje de la Seu
al través de tan brugit
marca la una,…… y del pit
llansa 'l bulto un ¡ay Dèu meu!
De repent se veu brillá'
lo flam allá lluny de un ciri!
Ha surtit del cementiri!
Se belluga,…… ¿Qué será?
Del ciri la trista llum,
mitg apagada pel vent,
veure' unas faccions consent
blavi-negras com lo fum.
Lo bulto desconegut
se para sobresaltat,
presurós lo cor li bat,
son coratge está abatut:
Mes prompte, tornant en sí,
sacut la por que l' humilla,
dos pistolas amartilla
y prossegueix son camí.
De vent una rebufada
mes embravada que may,
la llum apaga, y un ay!
se sent de veu desmayada;
Dels nuvols detras del cel
la flama s' es ocultat,
y estremada fosquedat
confont terra, mar y cel.
A passos lentos avansa