Aquesta pàgina ha estat revisada.
y jo'm quedava esglayat.
No somiava y era un somni,
una visió que 'm dexá
tot sol en el mon ahont visch
ab un altre mon somiant.
Fuyas omplidas segueixen
per grans plors de soledat,
vermeyas sòn com si escritas
fossen ab tinta de sanch.
De sas derreras algunas
sa paraula d' amistat
á dictarlas ha vingut,
com veu d' amor que m' enviás
del cel qu' esper lo bon ángel
que en el mon me va mirá.
Quedan encara mes fuyas
que blancas encara están,
avuy n' he d' escriurer una,
demá un altre, fins qu' en blanc
ni una sola fuya quet:
vendrá el judici final,
Dèu fuyetjerá aquest llibre
de ma vida, ja acabat...
Ay! cuand mes que fuyas netas
de tacadas n' hi veurá!
Miquel V. Amer.
