Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/83

son una música dolsa
qu' allunya y s' en du l'embat,
que no torna cuant acaba
y que dexa al cor plorant.
Casi totas las que venen
tenen lacas de pecat;
arrancarlas jo voldria,
que, com la mort, feredat
sempre 'm donan cuant las vetj
y no las puch arrancar.
N' hi ha d' altres que lluexan
com en nit fosca en el mar
sa llum d' un faro que crida
en el port al navegant.
Son sas fuyas de la ciencia,
auba hermosa que no ha dat
com altres aubas un dia,
que vengué s' ennigulat
de ma sort y p' els meus uys
sa llum d'es sol s' apagá.
Venen sas fuyas d'amor:
devant de mí va passar
una atlota, ella 'm mirava,
jo també la vaig mirá...
era un ángel que sortia
d' un altre mon y volant
sobre la terra passava,
tornantse á l' Eternitat.
Derrera ella ab cos y ab ánima
jo desitjava volar,
mes de mí anarsen la veya