Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/78

¿qui pòt cantar per un moment tans sols?
¿Qui pòt cantar si l'aire que 's respira
no es l'aire seductor, embalsamat,
que sols pòt fer vibrar la pobre lira
d'un esperit que viu de llibertat?
Vuy no se vèu en góticas finestras
á una nina escoltar á son amant,
aquell que vencedor en cent palestras
deposaba á sos peus son humil cant.
Vuy no se vèu á la nineta hermosa,
que la espasa cenyia al paladí,
un bes de amor donantli ruborosa
cuant sortia á combatre' al sarrahi.
Tampoc se vèu en lo teu mar de plata
reflectirse de l'aigua en lo cristall
lo pendó de tas barras de escarlata,
ni se sent en tos murs lo virolay;
sols se vèu en tos murs la sentinella
que cada cuart exala son trist cant,
y una torre de pedra que Castella
te posá perquè fòs ton vigilánt.
No tens ja tos Entensas ni Moncadas
que la gloria cenyia de llorers
¡ay! no tens tos exercits, las armadas,
ni una turaba tant sols pels Concellers!
Oh Barcelona, hermosa patria mia,
¿perqué ignorada jaus, plena de dol?
¿Perqué las naus, que 'l genovés temia,
no estripan de ton mar l'ample llansol?
Tas llibertats, tas lleys, tots codichs savis
que admiraba acatantlos tots lo mont,