Aquesta pàgina ha estat revisada.
com lo lleó empresonat
ja que avuy esclaus moriu,
perque un poble tan sols viu
del aire de llibertat.
Pus lo austríach que 'us desdenya,
sanch, or y fills vos arranca,
desplegáu al vent com senya
la creu roja y la creu blanca
de Saboya y de Cerdenya.
Propici es lo instant. Ja es hora!..
Sènt patriotas, sòu soldats,
ja 'l ferro la sanch anyora.
¡En nom de vostres passats,
via fora, italians, via fora!
12 de abril de 1859.
LA NINA DELS CABELLS D'OR.
A MON AMICH GUILLEM FORTEZA
A MON AMICH GUILLEM FORTEZA
¡Un cantar á mi 'm demanas,
cantar que sía d' amor!
¿Com vols tu cante la llengua,
si está ferit lo meu cor?
¿No sents tu ja la campana
