Donam inspiració Musa estimada,
dona forsa y dulsuras á ma veu,
que la brisa que corre regalada
á confins mòlt remots portarà en brèu.
No he nascut, Catalunya, en tas riberas,
mès en ellas ma infáncia jo he passat;
y foren catalanas verdaderas
las primèras paraulas que he parlat.
Puig la mare amorosa que tenia,
mare rica en virtuts com no n' hi ha,
va véurer la primera llum del dia
en lo célebre y fértil Ampurdá.
Per aixó, Catalunya, en tu jo espero.
y t' dedico en ta llengua pobres cants;
que ton poble y lo meu que tant venero,
ja may foren renyits, sempre germans.
Es rica y mòlt brillant la teva história,
y está escrita en carácter immortal;
y corona s' cenyeix de altiva gloria
la ciutat que portá manto condal.
Cuant en mitj deia nit mès silenciosa
