Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/63

veyent del mal la sanya.
Ay! tot es goig; ha fuit á sa morada
la peste fera que Ampurdá assolaba,
sols lo fillet per sa mareta plora,
per sa mareta, que estimaba tant!...
que li cantaba un jorn trova sonora
sòn bressol ab dulsura tremolant.

Avuy canta l' trovador,
sols per tu mare estimada;
sas trobas son de dolor,
pus sanch li raja del cor
que ab plors sentits y amarchs surt barrejada.
Ascolta sòn cantar,
ascolta sa agonía;
per qui millor un fill ne cantaria!...
Per qui millor un fill ne pot plorar!!...

Mare meva t' estim !!.. per tu daria
mos bens, es de venir y fins ma sanch,
per poderte abrassar rossegaria
mon front eternament per entre l' fanch.

Vina sobre l' alé d' aura amorosa
que va besant de la floreta l' pit,
fesme sentir ta veu tant carinyosa,
dolsa per mi com V harpa de la nit.

Jo t' veitg sortir del cel prenda estimada....
vina, vina á parlam' de ton amor,
que de tos ulls val tant una mirada,
com per l' ángel la vista del Senyor.