Aquesta pàgina ha estat revisada.
abres sensa flors ni fuyas
per las tempestats cruxits,
las nostras ánimas tristes,
mesclarán los sèus suspirs.
MARE MEVA!!..
Cubert de una boira d' or
lo sòl lentament baixaba,
sòn front brillant amagaba
detrás dels núvols vermells.
No hi porta pintat lo goig
sino dolor y tristura;
ay! ell véu la desventura
que avansa á pas de gegant.
De las montanyas en torn
la nit las sombras cridaba,
y ronch lo vent gemegaba
en los ecos de la vall.
