Aquesta pàgina ha estat revisada.
que el dedicarse al comers,
té, Cualo, mes pelendengues
que escriure esta carta en vers:
Y lo que no es torna fum
sol bolarsen com les mosques,
pero... s' apaga la llum...
y... ¡Adios!... m' ha quedat á fosques.
AL MEU ESTIMAT AMICH
MIQUEL VICTORIANO AMER.
MIQUEL VICTORIANO AMER.
Si tayant las onas blavas,
vent en popa, falaguer,
entre dauradas boirinas,
llunyedá guaita un vaixell;
¡Ay de qui en deserta platja,
de crits en vá l' aire umplint;
véu com corre, véu com vola
sens escoltar los seus crits!
Axí tu, amich Victoriano,
l' ánima plena de dol;
