Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/55

con un retor cuant diu misa.
De modo que encarara en senyes,
com tenen estos garrautes
el cap mes dur que les penyes,
prenen els pitos per flautes;
Y aixó que les que yo els fás
son tan fácils de asertarles,
que no pot equivocarles
qui tinga en la cara el nás.
Cuant tinc fam, per l' ordinari
nunca parle una paraula,
no mes vach, obric l' armari,
prenc un pá, y m' asente en taula.
Si conec que m' entra son
allá á les deu de la nit,
la seña que correspon
es... anarmen capa el llit.
Y aixina poc mes ó manco
vach interpretant la lley,
perque no tinc mes remey,
que herrar ó quitar el banco.
Perp apesar d' un llenguache,
que tál claritat respira,
á voites (pareix mentira)
no cauhen en el formache.
¿Pues que et diré d' atres fets
d' estos muixús majaderos?
Els homens porten cosets,
y les madames sombreros:
Aquells van molt plens de risos,
bucles, pendientes y anells,