Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/39

que romp de promtesas vallas,
y per cent punts diferents
llansa sas terribles aiguas;
aixis un humá torrent
invadeix carrers y plasas.
Brillan nusos ganibets,
se blandeixan centas dallas,
surten sabres robellats,
trabuchs que portan metralla;
y vint ó trenta mil bocas,
furiosas, enrogalladas,
aixécan ja fins al cel
unánim crit de — ¡Venjansa!
En aquell mateix instant
ne comensá la batalla,
que una volta romp lo vent
la flecha que l' arch dispara,
en lo blanch sense cap dupte
un moment despues se clava.
Sospresos los de Castella
ni tampoch lo que 's fan saban.
Los uns demanan perdó,
los altres prenan sas armas;
moren renegant los uns,
moren perdonant los altres;
y las donas infelisas,
tremolant, desesperadas,
se abrasan ab sos fillets,
y fetas un mar de llágrimas,
— ¿ahont son los nostres marits? —
ab veu llastimosa esclaman.