Aquesta pàgina ha estat revisada.
No hi ha remey per Castella...
Dèu ho vol, D. Pau Clarís.
— Dèu ho vol!.. També jo ho crech.
Lo dret del poble es diví.
Si per cas romp la barrera
¡ay de vos, rey D. Phelip!!!
II.
Era lo dia del Corpus
de mil sis cents y cuaranta,
dia de festa y bullici,
de flors y de lluminarias.
Lo poble de Barcelona
bullia en carrers y plasas,
y dominan lo burjit
de sas confosas paraulas,
de cuant en cuant se sentia
lo corn de gent de montanya
que á camp ras ne feya nit
per tot lo llarch de la Rambla.
Y era per cert de estranyar
una cosa molt estranya;
que tanta gent reunida,
devota com catalana,
trevalladora com tal
y en la estasió senyalada
de profesóns y de sega,
no donás cap importansia,
