Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/35

com del amor de las mares
se alimentan los bons fills.
— D. Pau, ja ha arribat lo dia,
ja lo poble ha sacudit
lo fre humiliant de Castella,
la brida del rey Phelip.
— ¿Qué diheu? Aquet murmull...
— Aquet murmull ne vol dir
que aquells que al poble aplastaren
baix lo peu com un reptil,
olvidaren que la víbora
trapitjada, llensa bri.
— ¿Pensau que hi haurá disturbis?
— Suposo que aquet matí
correrá sang de Castella.
— ¡Ay de tots, si succehis!...
Tamarit, las bonas causas
las perdan los mals amichs.
Un poble pot serne jutge,
pero may deu ser butxí.
— Ahont se trovan castellans
¿parlau de butxins, Claris?
digaume ¿quin nom mereixen
aquells que entraren de nit
en poble de Riu de Arenas
que de sang ne feren riu ?
¿Quin nom mereixen, D. Pau,
puig es noble el de butxí,
los que en Castelló de Ampurias
ne cometeren lo crim
de sablejar sens pietat