Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/34

«Juro las lleys mantenir,
«y si no obeesch ab ellas
«vullne no ser obeit?»
D. Phelip, tornau en vos,
tornau en vos, D. Phelip;
que si aixís los reys ne faltan
á un solemne compromís,
al péndrer llisó dels grans,
¿que deurán fer los petits? —
Aixís parlá lo canonje:
cuant sos oidos ferí
un rumor que allá á lo lluny
de prompte se feu sentir.
Mes com lo espert navegant
en la broma més sutil,
adivina la borrasca
que estalla á la cap y al fí;
Pau Claris comprengué masa
lo que el murmull ne vol dir.
Trau lo cap á la finestra.....
Lo murmull ne va seguint.....
Cuant los gosos ne murmuran
¡viva Dèu no estan tranquils!...
Ja lo bon senyor canonje
se disposaba á sortir,
cuant entrá lo diputat
Francisco de Tamarit,
lo soldat del bras de ferro,
lo mes valent paladí
de los drets de Catalunya,
que de llibertat ne viu