Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/319

embriachs de plér, fosos en un los cors,
nits en que 'ls dos de sobra amor teniam
per ferne almoyna á tots los amadors.
Rosadas nits, que embadalit pasava
de genolls á tos peus, la má en lo cor,
á la llum de tos ulls que flamejava
y que ta cambra tota il·luminava
fent de ella un niu ruent de sol y amor.
De mon cor obehint la dolsa veu,
prestantne a ta bellesa vasallatge,
vivint de tu, nudrintme ab lo amor teu,
jo venia envers tu , com en romiatge
vers la vérge del herm va lo romeu.
Y llavors a tos peus me agenollava
sentint bátrer mon cor dintre mon pit,
mon cor, mon pobre cor, que jo escoltava,
per ser l' hora en que en ell lo amor cantava
un himne sant per mi tan sols escrit.
Mos llavis en tos llavis, la alegria
fuetejava mon pit sedent de pler,
y ¡dols recort! bátrer ton cor, ma aymia,
sota 'l palmell de la mia má sentia
com pardalet en má del auceller.
Visions de amor, que ensemps totas sortiu,
entre perfums banyantvos y entre galas,
de un sol passat recort, y a mi veniu
com un vol de aucellets batent sas alas
que surten tots a un temps del mateix niu;
Horas plassents, imatges voluptuosas,
visions que umplireu lo meu cor un jorn,
¿perqué veniu inquietas, vagarosas,