Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/318

Aquesta pàgina ha estat revisada.

nadar vos veig en mitj de vesllums puras,
devall un cel de amor y de armonía,
bells somnis de or del temps de mas venturas,
dolsas y hermosas nits cuant Dèu volia!
Horas plassents, imatges deliciosas,
puras visions en mitj de sa impuresa,
¿perqué veniu inquietas, vagarosas,
á voltejar entorn de ma viudesa
com un axam de blancas mariposas?
Nits ab lo encens de amor embalsamadas,
dolsas penyoras per mon dol perdudas,
játsia en sòn fons lo cor vos tè guardadas,
¿perqué, nits d' or y rosa, sóu vingudas
si del bon temps en brassos sóu anadas?
¡O amor de amors! Dolsos recorts, ma aymia!
¡Horas en tostemps breus, horas serenas,
en que al finar la blanca llum del dia
mos dits jugaban ab tas negras trenas
y mos ulls en tos ulls jo sumergia!
Y mon front en ton seno reclinava,
y fartava mos ulls en ta hermosura,
y lo brujit del bes que jo 't donava
entre 'l raig darrerench de sa llum pura
lo fugitiu crepúscul sen' portava.
O bé á tos peus en éxtasis, sentia,
tot enfrenant del cor encés las olas,
com ta boca dolsisima 'm llegia
ab musical y tendre melodia
los bells cantars lamartinians d' Arolas.
¡Dolsas, rosadas nits de plers y amor!
Com lo ble viu del flam, de amor viviam,