que per la pols y la escoria,
de sa noblesa y sa gloria
arrossegás lo pendó?
La creu, es immortal signe
de gloria y fraternitat;
y qui la insulta , no es digne,
de tenir lo nom insigne
de cristiá, ni de home honrat.
Sens la fé que de ella emana,
lot trist y desunit es,
lo mon es llacuna insana
y la societat humana
llot corromput y no mes.
En va certs malvats tronxaren
eix simbol de pau y amor
que vostres pares honraren,
y hont las mares vos donaren
la dolsa sanch del seu cor.
Puig de sas pedras sortida
la véu de ignocencia y pau
que als dos pobles daba vida,
encara benigna crida
que units á son péu tornau;
Y entre la bardissa seca
permaneix son pal alsat,
com un bras sense munyeca
que un mort de la fossa aixeca
senyalant la eternitat.
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/309
Aquesta pàgina ha estat revisada.