Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/307

Creu del terme, protectora
del dos pobles comarcans,
¿Quína fúria destructora,
ab rabia desoladora,
posá sobre tu las mans?
¡Ay! mòlt ton recort me agrada.
mès ta vista me entristeix
al vèuret' tan afrontada;
puig hont els tu profanada,
felicitat no êxisteix.
Ja la blanca tortoleta
no fá en tas motlluras niu,
ni á ton peu la pastoreta,
aixambra sa ramadeta
las matinadas de estiu.
Ja de ton pal no s' adonan
los transeunts, com avans,
y los que igualtat pregonan,
trovantse, ni manco s' donan
lo salut com a germans.
Grans y xichs de tu s' desvían,
y en dias de extrems perills
las donas que á Dèu temian,
no t' pregan, com ans solian,
per llurs marits y llurs fills.
Tampoch la donzella hermosa
te enrama ab fistons de flors
ni te invoca, religiosa,
comfidenta misteriosa
de sos virginals amors.
Ni lo rich prop teu se atura,