Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/305

ab lo carinyo que lliga
nostre ser als natius llocs.
Recordo las deliciosas
vespradas del mes de matj,
que ab altras ninas joyosas,
la coronaban de rosas
perpetuinas y fatj;
Recordo la tortoleta
que en sas motlluras fèu niu,
sens pòr de mortal sageta,
com felís l' ánima asceta
comfiada en lo Etern viu;
Recordo cuan retornaban
de cassa los potentats,
que humilment la saludaban
y silenciosos passaban
descubrint llurs fronts torrats.
Y al pobret que si acullia
y al amor del sol de ivern
fiat en Dèu s'hi adormia,
com lo infant del pit que l' cria
se adorm al calor matern.
Recordo que cuant furiosas
bramaban las tempestats,
y ab las ratxas impetuosas
de las aiguas borrascosas,
solcaban los llamps irats,
Dèvant de eixa creu divina,
lo sacerdot, bon pastor
de la població vehina,
pilot á quí no acoquina