Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/303

voltada de gradería
y posada á gran altura,
era senyal de ventura,
que en un, dos termes unia.
No era pirámide vana
per honrar als paladins
que han delmat la rassa humana,
era de la fè cristiana
padró de recorts divins.
Ab los brassos sempre êxtesos
y á contraclaror del cel,
deya als pits del odi opresos:
— Allí dalt sols sòn admesos
esperits de cors sens fel. —
Y deya en tal lloch posada
sens las pompas mundanals
de una majestat prestada:
— De genolls sobre esta grada
xichs y grans son tots iguals. —
Deya al pobre caminant,
fatigat y congoixós :
— Nollanses ton feix pesant
descansa aquí y tira avant
que te espera un dols repós. —
Y ab benéfica influencia
pareixia dir la creu
á la turbada conciencia:
— En va excusas ma presencia,
por tot trobarás á Deu. —
¡Oh, cuant ab sa llengua muda
eixa creu expressá al cor!