Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/30

Aquesta pàgina ha estat revisada.
A LA MEMORIA
DE MA ESTIMADA MARE.


Mare del cor que en la eternal morada
gosas de un Dèu d' amor santa ventura,
robarte pogué 'l cel á ma ternura
no á mon recort pogué, mare adorada.
Viu eix recort en l' ánima negada
pel mar del sentiment en sa amargura,
una llágrima vòl, verteixla pura,
¡llágrima trista pel dolor plorada.
Per tú sola eixa llágrima atresora
mon cor adolorit, en sa esperansa;
y èix recort te consagra, mare mia;
Y en alas de la Fé aquest cort que plora
en sa trista orfandat, al cel s' llansa
y llàgrima y recort al cel t' envia.

Esteba Llobera.
LAS FLORS DE MAIG.
Pastorel-la catalana á veus solas.


Prop del riu hi ha una verneda
y un saló en mitj sa espessura,