Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/296

Mès no pas per això glorias ansia,
ni en primer terme presentarse vól,
regoneix del varó la primacia
y es clara lluna que reflecta eix sol,
ab un ratj tan tranquil, ab llum tan pura,
que inspira amor y celestial ventura.
Com lo custodi amant de la familia,
en sa vida de eterna abnegació,
la veureu sempre en incessant vigilia
al costat del bressol del infantó,
ó prop del llit de lo decrápit pare,
ó l' pas guiant de la caduca mare.
Sempre pacienta, dolsa y carinyosa,
traballant, traballant sense descans,
honesta, sobria, activa y silenciosa,
y capás lo sèu cor de fets mòlt grans;
resignada ab la sort, sens mot de queixa
lo valor desconeix de sí mateixa
Mólt vals ¡ó dona de la patria mia!
y ma vista te observa tot arreu
desde hont lo gebre brilla al ratj del dia,
á fins los llochs hont may lo glas se veu,
y de las ribas que la onada banya
fins al cim ventejat de la montanya.
En tot lloch y per tots, ets admirada,
habites covas ó daurats salons,
sia ta sort felís, ó desditxada,
sempre bondat proclaman tas accions,
y ta sola paraula es més segura
que l' contracte més fort de una escriptura.
Altius varons, per qui tan sols la dona