Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/295

si las vostras virtuts darme volia.
Perque semblau nacradas perlas finas
que ocult reservan són esmalt preciós
en lo fondo brunyit de las petxinas
atresoradas per bussó afanyós,
y que al frech més lleuger tancan sa closca
per dins tan fina com per fora tosca.
La dona Catalana es perla bella,
que mitj oculta en la petxina está
de son innat pudor, y s' clou dins de ella,
tan solament la mire el vici insá;
mès als purs sentiments s' obre amorosa,
com s' obre al bes del mar la ostreta closa.
Si indigna filla de la patria amada,
alguna als falsos plers obre sòn pit,
no es per instinct del vici encaminada,
influx estrany corromp sòn esperit...
Es fruit danyat al qui lo corc rosega,
y cau mort de un gran ram sens que s' conega.
Ni perdrán may las donas catalanas,
per tan xica fracció, lo just renom
de las virtuts y perfeccions cristianas
que ensalsa en ellas admirat tothom;
¿Qui es lo que vól una perfecta esposa
y en nostras ninas los sèus ulls no posa?
Muller prudent y dolsa companyera,
de la existencia per lo mar irat,
ella sab dirigir la nau velera
que del mal y del bé sufreix lo embat,
y ab constància vencent l' ona irascible
la barca aporta á platxa bonancible.