amor al compte demana
ab llágrimas en sos ulls
que son estrellas del alba,
y li respon lo cautiu
agenollantse á sas plantas:
— Perdó la hermosa doncella,
mès en Castella m' aguarda
una dona desvalida
y hermosa y enamorada
que lo tendre nom d' espos
dona al amant que li falta.
— Ab tu jo aniré a Castella
si no te plau ja Granada,
y alli també 'l mateix nom
te dará amorosa Zaida.
— Sols ne tenen los barons
una muller en ma patria;
a una dama solsament
sa vida y son cor consagran.
— Sant Ala! ¡perque en Castella
no fou gronxada ma hamaca!
Torna, nazareno, ahont
ta nazarena t' aguarda,
que més vull morir d' amor ,
que del teu á ella privarla,
que t' ha posat en mas mans
mon pare 'l rey de Granada.»
Aixis parla la princesa
y al compte desembarassa
de sa cadeneta d' or
y de sos grillons de plata.
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/292
Aquesta pàgina ha estat revisada.
