Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/290

Aquesta pàgina ha estat revisada.

¿Que farán mos damicels
sens' sòn senyor que en las armas
més que senyor, com á pare
de bon grat los adiestraba?
Y que farán mos vasalls
sens' tenir qui pose á ralla
á los comptes mos vehins
que á robar mas terras passan?
¡malhajas! fortuna impia!
¡fortuna impia malhajas !
Aucells que pasáu volant
cap a ma Castella amada,
¡qui poguès ser com vosaltres
qui tinguès las vostras alas!
que si bé es blau y seré
lo cel aquest de Granada,
lo cel ay! de ma Castella
es lo que á mi me fa falta,
que no hi ha cel tan hermòs
com l' hermòs cel de la patria!
Cuant arribeu á Castella
parauvos, batent las alas,
en la gótica finestra
de la solitaria cambra
hont plora sense consol
la mia comptesa amada,
y divertiu sos pesars
ab vostras llenguas arpadas.
¡Aucellels, bells aucellets
qui tinguès las vostras alas!
Es ma cadena d' or fi