Com l' aucellet que fletxa voladora,
orfá deixal' de mare carinyosa,
com caminant que ab fosca pavorosa
pel bosch divaga sens trobarne 'l fí?
No; que Dèu de sòn cel de pau y glória
del trovadó' ha sentit la amant pregária!...
Lluny, lluny de aquí la llosa funerária!...
Portau en cambi flors, galas y amor!!...
Portáune, que eixa nina humil y pura,
èixa mare tan dolsa y carinyosa,
ha espantat á la mort que pressurosa
avansabas á traurerla del mòn.
A robarla venia á sa filleta
al espós, á n' al pare, á las germanas;
oh negra mort! tas prèssas eran vanas
que 'l cel encara no ha marcat lo jorn.
Alsa lo front altiu, álsal', oh mare,
ja que guanyada l' has en la batalla,
clement lo cel desviá la horrible dalla,
lo tèu esdevenir devant te l' mòn.
Estima ta filleta; en ella mirat
com la planta del riu en l' aigua 's mira,
y puig Dèu t' ha salvat, la fe li inspira,
ensényali á invoca 'l sant nom de Dèu!!...