¡ay de Aragó y de Navarra!
Ja s' acosta á la frontera
y s' prepara á la batalla,
ja embesteix al moro, al crit
de San Jaume !viva Espanya!
Valerós se bat lo compte,
valerosa sa mesnada,
com Pelayo en Covadonga,
com D. Alfons en las Navas.
Més com ell cent llansas tè ,
y 'l moro més de mil llansas ,
la mitja lluna triumfant
ay! per sobre la creu s'alsa.
Cautiu s' emportan al compte,
se l' emportan á Granada,
y com en molt ells lo tenen,
al rey moro lo regalan.
De'l compte se ha enamorat
l' hermosa princesa Zaida,
y al rey sòn pare li diu,
bé sentireu com li parla:
— Pare, si sóu lo meu pare,
me habeu de fer una gracia
posant al compte cadenas
llèugeras, mes no pesantas:
Posáuli cadenas d' or,
posáuli grillons de plata
que' ls que són bons en sa terra
també ho són en terra estranya.»
Ja li posan al bon compte
lo que la princesa mana,
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/288
Aquesta pàgina ha estat revisada.