Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/276

ni ha un castell y una arboleda
morada d' un duc famós,
d' un duc que sols lo rodeja
la edat de las il·lusions,
un duc jove dels més nobles
de los més braus y més forts,
que cuant está en la batalla
es lo primer infantó
que polsa 'l arpa ab dolsura
com lo més ardit cantor.
Alli en mitj de la arboleda
hont may hi penetra 'l sol,
y ahont las brancas s' espessan
carregadas de mil flors,
alfombrat de verda molsa
hi ha un desconegut lloc.
Una font alli sas aiguas
ensenya y murmura amor;
y alli cants dolsos entona
l' aucell qu' es rey dels cantors;
tot alli al amor convida
l' aigua, 'l bosc, lo rossinyol;
n' es aquell lloc de ventura,
n' es aquell lloc d' il·lusions.
Lo duc alli ditxa hi troba
en brasos de sòn amor,
y una nina á sas paraulas
ab frenesí li respond,
qu' encara qu' ella es villana
y que 'n es filla del bosc,
estima ab carinyo sant.