que la que plora al peu de sa bandera,
es la gran sombra de Isabel primera.
Prou. Desperta, gran Reina!.. sens?... ja es hora!...
del mar las ondas l' uracá cabreja,
y fentne monts de escuma bramadora
per rompre ls' limits colossal forceja.
Mira!... del patrio amor, devoradora
del incendi la llum per tot flameja...
Ascolta, ascolta !... l' tro rugint pregona
la ressurrecció de ta corona!!...
«Viva Espanya!!» ella diu y al mur se llansa.
«Ah!... es l' hora dels lleons!... Sus!... Pátria mia,
«de rius de pura sanch naix la esperansa!...
«Al África! fills meus, Dèu os hi envia!...
«pau á los morts; qui caiga en la matansa
«mare es de amor etern Santa Maria!...
«no fou sempre la Creu vostra bandera?...
«aneu!... l' mòn, la religió os espera !!...
«Ja cruix, ja cruix la platja; sas arenas
«tremolantne de goig lo clarí ascoltan,
«las naus; de gom á gom de valents plenas
«sa cabellera al vent de velas soltan;
«y al sentir los timons, van las antenas,
«en alas de las ondas que las voltan,
«de las ondas que avuy murmuran glória,
«mirall immens demá de la victória.
«Ja arrivan, ja los veig, ja centelleja
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/268
Aquesta pàgina ha estat revisada.
