Aquesta pàgina ha estat revisada.
ton nom ma lira pregona,
acull llur cant amoròs
y sa osadia perdona.
Jo de eix mòn desprecio 'ls llors
vana pompa transitòria,
jo miro de lluny la gloria:
si pera mi naixan flors
serán de xipré cuant moria.
Cuan vinguia la postrer hora
de ma agonia mortal,
preparam lloch funeral
y llueixia ma última aurora
en ton seno maternal.
Estanislau Clariana y Fonts
Barcelona, Setembre 1859.
