¿de ta romana gloria la llum morta?
¿de ta diadema d' or lo brill perdut?
¿Ploras tal volta las cruels escenas
que assombro en próxim temps foren del mòn
cuant de Fransa al furor, ab sanch tas venas
enrogireu lo mar que tens entorn?
Si tas feridas ploras, Tarragona,
lamentat, que es de vida aqueix dolor:
l' historia ab sos llorers te galardona
y del combat, ferida, fuig la mort.
No morirás, ciutat la mes gloriosa,
pus encar que ton nom jau en olvit,
lo vel quet tapa descorrent airosa
de balas pots mostrar cubert ton pit.
No, no mor may un poble á qui alimentan
de sas proesas gloriosos fals,
no, no mor may un poble a qui sustentant
los recorts del que foren llurs passats.
Tú serás per los sigles respectada;
alsa orgullosa ton arrugat front,
y mostra ta diadema engalanada
de mil victorias ab los tendres llors.
Adéu, bella Tarragona,
si en mon deliri ardorós
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/262
Aquesta pàgina ha estat revisada.
