Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/243

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Vindrá lo jorn; per entre sa llum pura
sos cabells d' or pentinará y de rosa,
y ensenentne l' antorxa lluminosa
lo Sol foguejerá lo firmament.

Vindrá la lluna; entorn las estrelletas,
y així se passará dia tras dia:
pobre cantor! cuant lenta ta agonía,
sentne sòl per plorar ton fat advers!

Oh! no, no; que tos plors ne seran trovas,
mès trovas de dolor y de amargura,
y l' mòn coneixerá ta desventura,
y ab tu per ta nineta plorará.

Y teixirá de llor ricas coronas
per coronar ton front d' eterna glória,
que endolsiran la fúnebre memória
y la tristor de tos dolorits cants.

Un jorn extenentne sa ma descarnada
la mort de ta vida lo fil tallará,
y als peus del Altíssim, la verge estimada,
obrintne sos brassos ton cor ne rebrá.

Torroella de Montgrí 10 abril de 1853.
Albert de Quintana